Això era i no era

Quan deixis de témer els teus buits, deixaràs d'intentar omplir-los amb qualsevol cosa. Rafel Vidac El silenci ha de ser un moment per estar amb nosaltres mateixos sense pors. Quan tenim pors ocultes és quan no som capaços de fer el silenci, de deixar anar la nostra ment, perquè el que més temem és que ens porti a aquell moment o aquella situació que tant temem. La meditació ens permet aquests moments de silenciï , de no pensar, de deixar anar la nostra ment, de deixar d'escoltar la veu que hi ha dins nosaltres, d'obligar-la a callar; però si arrastrem temors del passat, si tenim traumes o vivències sense resoldre, la nostra por no ens deixarà meditar. El que hem d'aprendre primer és a perdonar i a perdonar-nos, però de veritat i això ens permetrà fugir dels temors, fer-los front i oblidar-nos d'ells; en haver aconseguit això, llavors ja no necessitàrem omplir aquests espais buits amb activitats o amb xerrameca sense fonament; llavors ja podre