Un diagnòstic que espanta, osteoporosis, quan tens familiars directes amb aquesta malaltia no és necessari que t'informin dels processos que seguirà, ho has vist en directe durant els últims 20 anys, tens molt clar com és el procés que segueix la malaltia.
Per desgràcia també ets espectador directe de tots els efectes secundaris dels tractaments de medicina holeopàtica que hi ha en l'actualitat i dels tractaments de fa uns anys.
Una vegada que el traumatòleg ha pronunciat la seva sentència, osteoporosis, tú poses en clar les teves prioritats, no vols seguir tractaments agressius amb altres orgàns del teu cos, i que a més no s'ha demostrat la seva eficàcia a llarg termini per a relentitzar l'avanç de la malaltia; vols un tractament el més natural possible, vols seguir cuidant el teu cos com fins a ara, no vols seguir tractaments agressius.
I el teu traumatòleg t'assegura que els tractaments han evolucionat moltissim en els últims 20 anys, i que els tractaments que ha seguit la teva mare, que a més de no haver detingut l'avanç de la malaltia li han afectat a altres orgàns del seu cos el que ha disminuït moltissim la seva qualitat de vida, han evolucinat d'una manera espectacular; li expliques clarament que tú no vols sacrificar la teva qualitat de vida per experiments que a més no tinguin unes possibilitats de èxit mínimes.
I surts de la consulta amb una recepta "de la panacea, l'últim en tractament preventiu de l'osteoporosis", i tu semi-tranquil·la, ja que almenys no t'ha receptat el Foramax, els efectes secundaris del qual estàs farta de veure a casa (mare, padrina, tia), et sents satisfeta, t'has imposat en les teves idees.
Arribes a casa i treus l'últim numero de MYS, i vas directament a l'articulo de Maria I. Ferro Abatto, sobre conseqüències odontologiques d'alguns tractaments per a prevenir l'osteoporosis, i o sorpresa, en el seu llistat de bifosfanats, medicaments que poden provocar necròsis de lamandibula, i explica molt bé en que consisteix i les conseqüències; doncs que el super-medicament sense efectes secundaris, natural i que no alterarà la teva qualitat de vida, apareix en el segon lloc en la seva llista.
I ara em pregunto jo, Què faig? Canvií de traumatoleg per un que prengui de debò la meva opinió sobre el tipus de medicació que vull seguir? Passo olimpicament de consultar altre traumatoleg i segueixo a ulls clucs les indicacions d'aquest? He de renunciar a la meva opinió pel que fa al meu propi cos i el tipus de vida que vull dur en el futur?
Sincerament, no tinc ni idea.
Per desgràcia també ets espectador directe de tots els efectes secundaris dels tractaments de medicina holeopàtica que hi ha en l'actualitat i dels tractaments de fa uns anys.
Una vegada que el traumatòleg ha pronunciat la seva sentència, osteoporosis, tú poses en clar les teves prioritats, no vols seguir tractaments agressius amb altres orgàns del teu cos, i que a més no s'ha demostrat la seva eficàcia a llarg termini per a relentitzar l'avanç de la malaltia; vols un tractament el més natural possible, vols seguir cuidant el teu cos com fins a ara, no vols seguir tractaments agressius.
I el teu traumatòleg t'assegura que els tractaments han evolucionat moltissim en els últims 20 anys, i que els tractaments que ha seguit la teva mare, que a més de no haver detingut l'avanç de la malaltia li han afectat a altres orgàns del seu cos el que ha disminuït moltissim la seva qualitat de vida, han evolucinat d'una manera espectacular; li expliques clarament que tú no vols sacrificar la teva qualitat de vida per experiments que a més no tinguin unes possibilitats de èxit mínimes.
I surts de la consulta amb una recepta "de la panacea, l'últim en tractament preventiu de l'osteoporosis", i tu semi-tranquil·la, ja que almenys no t'ha receptat el Foramax, els efectes secundaris del qual estàs farta de veure a casa (mare, padrina, tia), et sents satisfeta, t'has imposat en les teves idees.
Arribes a casa i treus l'últim numero de MYS, i vas directament a l'articulo de Maria I. Ferro Abatto, sobre conseqüències odontologiques d'alguns tractaments per a prevenir l'osteoporosis, i o sorpresa, en el seu llistat de bifosfanats, medicaments que poden provocar necròsis de lamandibula, i explica molt bé en que consisteix i les conseqüències; doncs que el super-medicament sense efectes secundaris, natural i que no alterarà la teva qualitat de vida, apareix en el segon lloc en la seva llista.
I ara em pregunto jo, Què faig? Canvií de traumatoleg per un que prengui de debò la meva opinió sobre el tipus de medicació que vull seguir? Passo olimpicament de consultar altre traumatoleg i segueixo a ulls clucs les indicacions d'aquest? He de renunciar a la meva opinió pel que fa al meu propi cos i el tipus de vida que vull dur en el futur?
Sincerament, no tinc ni idea.
Comentaris